EDICIÓ 2021

ARTISTES

Aleix
Mateu

Aleix Mateu (Castellbisbal, 1983) el seu primer contacte amb la fotografia va ser en l’adolescència amb una antiga càmera que caminava perduda pels calaixos de casa seva . De manera autodidacta va aprendre a utilitzar-la i es va estrenar com a fotògraf als 17 anys documentant les accions artístiques d’Albert Gusi

Al cap d’uns pocs anys va marxar a viure fora, on va treballar com a guia de muntanya. Allí va tenir el seu primer contacte amb el vídeo, portant a equips de gravació a la muntanya i realitzant petits enregistraments.

Es va formar com a realitzador empès per la seva passió pel documental. En finalitzar els estudis va ser becari en el Departament de Documentals de TV3, la qual cosa considera ha estat la seva veritable escola. Finalment va començar a treballar realitzant peces publicitàries com a freelance, actualment combina la docència a Grisart  amb diferents treballs fotogràfics i videogràfics. Són del seu interès els temes socials, la cultura i l’art.

Amb aquesta proposta titulada Synecdemus pretén realitzar una intervenció artística, a partir de l’aproximació a diferents persones immigrades i a les seves vivències.

Anna
Galí

Anna Galí (Girona, 1968) s’acosta a la fotografia durant la infantesa a través de la cambra fosca instal·lada pels germans al garatge de la casa familiar i la utilitza de manera autodidacta com a mitjà de documentació i expressió des de l’adolescència. Més tard realitza diversos cursos i tallers relacionats amb la creació de projectes. Amb formació acadèmica en Matemàtiques, en l’actualitat combina la docència amb la fotografia d’arquitectura i interiors i amb el desenvolupament de projectes personals.

Els seus interessos es mouen principalment en la relació entre fotografia i identitat/memòria en el context contemporani d’ús massiu d’internet i xarxes socials, l’estret vincle entre fotografia i text i la multiplicació dels seus potencials comunicatius quan s’uneixen, o la fotografia com a mitjà de transformació personal i, per tant, social.

Després de Ghosts of Comala, un petit treball d’interpretació visual del món de Juan Rulfo a “Pedro Páramo”, sorgit d’un encàrrec, Time On Quaaludes and Red Wine és el seu primer projecte nascut amb amb la intenció clara de ser-ho, i ha estat exposat i reconegut en festivals com VoiesOff Arles, Images Vevey Book Award o BlowUpPress Book Award.

Anna
Mimó

Anna Figueroa Mimó (Castellbisbal, 1990) dibuixa sobre el que sent, pren la seva vida com a material sensible sobre el que treballar. Cada il·lustració és el reflex d’un dia, d’una emoció, d’una experiència viscuda. Una frase, una cançó, una imatge, algú especial. El seu estil simple i minimalista va directe al gra, i entre sense filtres pels ulls de qui ho mira. La tinta negra funciona com els ferros d’un hivernacle, donen estructura a la imatge i li donen un aspecte dur i orgànic a la vegada. Li encanta fer servir l’aquarel·la perquè està viva, li agrada dominar l’aigua o que ella la domina, aquesta petita lluita meravellosa a partir de la qual omple de color aquells punts on vull que es posi l’ull, o el cor, de qui observa.

Bernat
Millet

Bernat Millet (Barcelona, 1986) és graduat en fotografia a la Universitat de Middlesex (Londres) i cursa el Màster en fotografia documental a la Mid Sweden  University (Suècia). Millet utilitza la càmera de gran format com a eina de treball per fer una recerca crítica a la deshumanització de la societat. La seva recerca artística el porta a cercar l’essència que hi ha darrere la lluita humana i la resiliència, fent-nos mirar a les persones oblidades per la societat directament als ulls a través del seu retrat. Contempla escenaris de transformació que han canviat acceleradament els darrers anys per un desenvolupament humà que exclou l’ecosistema instaurat de la naturalesa.

La seva obra ha estat exhibida àmpliament, a The Print Space Gallery, Galeria Truman i Galeria Parlor, així com a Estocolm al Centrum För Fotografi i Fotografiska Muséet. La seva carrera l’ha portat a ser finalista del premi «El fotògraf de l’any» a The Guardian Student Media Awards 2011, i al Taylor Wessing Photographic Portrait 2011, sent un dels artistes que va exhibir a la prestigiosa National Portrait Gallery a Londres. A Espanya, la seva obra «La Poliomielitis», ha estat exposada a diverses localitats. Al 2019 exposa el seu projecte «Bitter, sweet, soft» al Festival Revela’t i al Festival Mirades i la Galeria És-fera72, projecte publicat en forma de fotollibre, i seleccionat pel Festival Fine Art 2021. Actualment Millet és co-director de Luminic Festival.

Clara
Nubiola

Clara Nubiola (Barcelona, 1976) centra el seu interès en el territori. Des de la pràctica artística desenvolupa projectes des dels quals pot abordar l’entorn que habitem amb una mirada crítica i subjectiva. L’urbà, el rural, el limítrof, les perifèries, l’urbanisme… als seus projectes reivindica la pràctica de la senzillesa i d’allò que és proper amb instal·lacions i propostes realitzades específicament per al marc geogràfic en què treballa i amb eines austeres com ara caminar, la tinta i el paper. Fuig de les veritats absolutes o les teoritzacions infinites i prefereix acostar-se al paisatge des de la interpel·lació directa, des del dubte obert.

Diana Gorostidi

Profesora asociada en Universidad Rovira i Virgili, i investigadora de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) des del 2008.

Autora de l’article ‘SOBRE LES MARQUES SYN/SYNE I LA SEVA IDENTIFICACIÓ AMB C. TROCINA SYNECDEMUS, SEVIR AUGUSTAL DE LA COLÒNIA DE BARCINO’

Col·lectiu l’EARC

El col·lectiu L’EARC l’integren sis joves adolescents de l’Institut de Castellbisbal que formen un equip d’ArtTeràpia. Aquesta tècnica terapèutica permet posar a l’alumnat en contacte amb les seves capacitats i dificultats. El procés creatiu artístic ajuda a la seva expressió i comunicació. Els sis alumnes, de cursos de 3r i 4rt de la ESO, presenten una proposta artística molt propera i viscuda per cadascun d’ells, i que sintonitza amb les inquietuds del seu llenguatge visual: el dibuix mural. Els colors i les formes del seu traç ens parlen de la seva identitat, i ho fan des d’una mirada individual, que sumada a la del conjunt, conforma un tot del col·lectiu, és a dir, la suma de traços parla de cadascun d’ells i alhora de tot l’equip. 

Els membres del col·lectiu L’EARC són Roger Portillo, Marc Juárez, Jose Antonio Poza, Alejandro Llamas, Óscar Carbajo i Oriol Sastre. Els acompanyen i assessoren la psicopedagoga Núria Monge i l’artterapeuta Susana Freije.

Amb la col·laboració de l’alumnat de PFI: Cristian Moreno, Iván Contreras, Víctor Sendín i David Ramos. 

Gerrard Gethings

Gerrard Gethings fotografia animals com si fossin objectes de pintures clàssiques: criatures complexes, plenes de patetisme i caràcter». The Guardian 

Gerrard Gethings va néixer el 1970 a Wigan. Va créixer en una família obrera i va passar la seva joventut a l’aire lliure i al bosc de Lancashire. Des de petit va quedar fascinat pels ocells, els insectes i els animals. El talent combinat per l’art i l’amor per la natura el van portar a estudiar pintura i fotografia de belles arts a la Universitat de Sheffield. Gethings va ser un pintor abstracte emergent quan va conèixer l’emblemàtic fotògraf de finals del segle XX Terry O’Neill, amb qui va treballar durant vuit anys. «Ajudaria a Terry i, quan no treballéssim, pintaria. La puresa i la claredat del mitjà fotogràfic combinades amb la facilitat i experiència de Terry sempre em van sorprendre. Però mai no vaig trobar aquesta facilitat amb els subjectes humans». El 2008 Gethings va portar a casa un cadell border terrier de set setmanes anomenat Baxter i va trobar els temes fotogràfics que havien de ser la seva musa. Animals. Ara és un dels millors retratistes d’animals que treballa al món actualment. «No vull crear imatges d’animals apassionants. Els meus temes són criatures complexes i amb caràcter, plenes de patetisme, humor i imprevisibilitat. Vull que semblin èpiques. Per a mi, una mascota domèstica no és menys bella ni majestuosa que un animal salvatge. La familiaritat sovint ens fa oblidar això, però quan us acosteu i captureu tots els detalls de l’ànima als ulls d’un gos, un gat o un cavall, començareu a recordar d’on ha vingut. Semblen importants i individuals de nou. Amb un patrimoni que es remunta sempre

 

Iaco
Subirats

En Iaco Subirats Premanes va formar-se en Direcció Cinematogràfica al Centre d’Estudis Cinematogràfics de Catalunya (CECC) dirigint diversos curtmetratges tant en format digital com en 16mm.

Després d’aquesta etapa de formació va realitzar durant anys, tallers a diversos centres educatius de Badalona ensenyant els fonaments dels mitjans audiovisuals a través del Pla Educatiu d’Entorn de Badalona.

Posteriorment i fins a l’actualitat ha fundat i dirigeix l’Associació Cultural i Educativa Méliès. 

Una entitat sense afany de lucre que es dedica a la realització de curtmetratges de ficció de temàtica social amb noies i nois adolescents, portant els projectes per centres educatius, entitats i administracions públiques d’arreu de Catalunya.

Fb: Associaciomelies

Vimeo: Associació Méliès

Twitter: @IacoSubirats




 

Josep
Esteva

Josep Esteva va néixer el 3 de desembre de 1927 a Vidreres (Girona) . Fill del carreter va aprendre l’ofici de carreter i ferrer . Al 1945 es trasllada a Barcelona pel servei militar i al 1957 va fundar la seva pròpia empresa CARROCERIAS ESTEVA. Va traslladar-se a Castellbisbal en 2005 on va edificar la nau a la mida  per primera vegada.

No ha deixat de complir la jornada des de aleshores però les exigències dels nous mercats d’arquitectura extrema a Orient Mitjà i la seva edat ja no li permetia seguir participant en la fabricació dels projecte així que va decidir començar a pintar a l’any 2011, utilitzant tot el material sobrant del taller. No ha comprat mai cap material, tot es reciclat. La seva alegria es obrir el seu taller cada mati a les 7, després de 64 anys. Les seves obres s’inspiren en fotografies que ell re-interpreta i es molt prolífic.

Laia
Carbonell

Laia Carbonell Ferrer (Castellbisbal, 1986). 

Ha publicat els poemaris Nibrós (Premi Ciutat de Manacor de Poesia Miquel Àngel Riera 2019) i Finlàndia (Premi Amadeu Oller 2015). Ha traduït la Bèstia d’Edicions Poncianes d’Albert Camus amb Francesc Gelonch, i ha impulsat i coordinat el llibre i documental sobre el 15-M a Terrassa amb el col·lectiu A les vuit al Raval. 

Des del gener del 2019, és una de les tres programadores del cicle de poesia de l’Horiginal.

Marina Sala i Gerard Sala

#Seed és el naixement d’una llavor que creix i subsisteix a través de la música, una crítica a la subsistència que sovint un individu del present pateix dins de la societat que l’envolta; un concert que s’acosta a la performance.

Els germans Gerard i Marina Sala presenten una proposta que fusiona la música electrònica amb la d’arrel popular i la clàssica. A través de bases sintetitzades, el teclat i el violí es fusionen per a crear noves sonoritats i aportar una veu pròpia en la contemporaneïtat. 

Marta
Marín

Marta Marín (Igualada, 1992). Des de la infància la seva alta sensibilitat es converteix en una lluita per encaixar amb l’entorn en què no acaba mai d’aconseguir trobar el seu mètode d’expressió. Sempre amb neguits culturals, artístics i socials, experimenta amb diferents branques de les arts escèniques i plàstiques i forma part de diferents entitats i organitzacions de la ciutat.

Es forma en disseny gràfic durant 6 anys i ràpidament es llença al món laboral ensopegant amb la precarietat i la inestabilitat emocional. L’experiència la duu a combinar les seves tasques de disseny gràfic amb el màrqueting i la comunicació, creant contingut i gestionant les xarxes socials de diferents marques i empreses.

Sense pretensions, el març del 2020 llença el seu projecte @blancoymiedo, a la plataforma Instagram, on de seguida comença a trobar-se amb usuaris que se senten identificats amb el seu contingut i on ella va trobant un espai on expressar-se lliurement.

Mitjançant les paraules i la il·lustració aconsegueix plasmar conceptes i emocions d’una forma senzilla i real i, d’aquesta manera, connectar amb moltes persones que col·laboren en fer créixer el projecte ràpidament.

Aquest projecte li obre les portes definitives de l’experimentació amb la comunicació on finalment l’artista comença a construir-se com a marca personal i a guanyar-se un espai en el complicat món laboral.

Marta
Vidal

Metgessa, especialista en Medicina Interna. Des de fa 15 anys treballo en una unitat que atén persones grans o en situació de final de vida.

Miquel
Barcelona

La Companyia de dansa Miquel Barcelona reuneix i col·labora amb persones, institucions i projectes que treballen alineats amb aquests 5 eixos d’interès:

Educació, territori, memòria, sostenibilitat i generació de públics.

Entenent la pràctica artística com una eina per a la transformació social, la Companyia esdevé un espai de trobada proper, interdisciplinari i creatiu amb el context amb què es relaciona. De mirada compromesa amb el sector cultural, el moment actual i la societat entesa com una tensió viva entre els diferents agents que la conformen.

 

Roser
Gabriel

Roser Gabriel utilitza l’acordió com a font d’expressió i com a narrador de les seves històries. La seva música és nascuda de la connexió amb la natura, música clàssica, improvisació lliure i música folk barrejats amb espècies d’altres cultures. La curiositat per descobrir altres indrets la porta en un viatge al Nepal, on experimenta el poder de la música, de l’acordió i de la joia de viure com a forma de connectar amb altres cultures a través d’harmonia i respecte. Ha estudiat a la Sibelius Academy de Helsinki el màster en músiques del món i d’aquí neix el seu projecte més recent, l’Arbre Humà.


Es part del grup Tàntals, músiques del món que han tocat a la Fira Mediterrania, al Festival Dansàneu, al Festival de Música de la Vila de Rialp i altres. Ha participat en conferències de música Folk i del món reconegudes com ara Nordtrad (2018 – Norway), GloMus (2019 – Georgia). També en festivals com Echoes in the Valley (Kathmandu 2019), Global Fest (Helsinki 2018- 2019 i 2020) entre altres. Actualment convina la seva tasca pedagogica amb l’artística. 

Jordi
Rocosa

Jordi Rocosa (Barcelona, 1957) va realitzar la primera instal·lació artística a la fàbrica de cadenats a l’any 1987, dins l’espai «R.G.M», un espai postindustrial a la ciutat de Cornellà de Llobregat. Des d’aquest punt d’inici fins arribar a les antigues naus de la Siemens, hi ha un recorregut, una transhumància per diferents llocs relacionats amb la industria, on allò matèric, pren una rellevància vital, les troballes dels vestigis de l’arqueologia industrial, son els objectes que configuren les eines per a la construcció del seu món artistic. 

Rosó
Cusó

Roso Cusó (Barcelona el 1965) va estudiar tècniques de volum a l’escola d’Arts i Oficis, Llotja, de Barcelona, i filologia catalana a la UB. Des d’aleshores que treballa en tots dos camps, el de les arts visuals i el de la llengua, per explorar totes les maneres de dir i de representar, amb formes o paraules.

Ha fet diverses exposicions i intervencions artístiques a Barcelona, Catalunya, a Espanya i a fora, però d’uns anys ençà ha perdut l’interès per crear volums i objectes, i, en canvi, ha augmentat l’interès per la natura. Té la sensació que al món li sobren “coses”, fins i tot pensa que les “coses” ens perden, que aniríem millor si produíssim, consumíssim i acumuléssim menys i cuidéssim més el que ja tenim. És per aquesta raó que la seva pràctica artística incorpora la idea que cal estar atent i actiu a la cura de l’entorn i que procura que el suport físic sigui tan mínim com es pugui.

Xevi Bayona

Estudia des de petit a l’escola de Belles Arts d’Olot, estudia arquitectura a Barcelona i a Portugal, a la FAUP, Facultat d’Arquitectura de la Universitat de Porto. Arquitecte per l’Escola Tècnica d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) amb el PFC Biblioteca-Ludoteca a Espinho, Portugal. Post Grau de Paisatgisme a l’(ETSAB)  I Màster en Teoria i Pràctica del Projecte Arquitectònic a l’(ETSAB)  amb la tesina “La Girona dels Carrers-Escala”. Des del 2008 professor a la Facultat d’Arquitectura de la Universitat de Girona. Des del 2018 Professor al màster internacional d’arquitectura efímera d’Elisava. Guanyador de diversos premis, entre els quals tres premis FAD, diversos projectes finalistes i seleccionats, guanyador de premis i mencions d’arquitectura de les Comarques de Girona i guanyador del concurs Changing Tracks, un projecte europeu per realizar 3 instal.lacions, a Catalunya, Anglaterra i Irlanda. Des del 2017 col·labora i realitza projectes conjuntament amb Àlex Posada, MID Studio. Ha realitzat obres civils com la Rehabilitació del pont de l’Estat de Tortosa sobre el riu Ebre, la rehabilitació de la zona esportiva de Sant Jaume de Llierca o el Firal d’Olot, així com obres d’arquitectura habitacional. Ha donat conferències, workshops i realitzat intervencions efímeres a diverses ciutats Europees.

És, des dels seus inicis, Director Artístic del Festival del Foc i la Llum, Lluèrnia d’Olot.

Bayona Studio és un taller i estudi al centre de la ciutat d’Olot, es treballa amb l’experimentació i l’assaig com a mètode, la crítica com a aprenentatge, les emocions com a eina, la interpretació i respecte de l’entorn social, físic i cultural, la il·lusió i recerca intensa com a combustible. Tot a cavall de l’arquitectura, l’urbanisme, l’art, el paisatge, les instal·lacions efímeres i les escultures lumíniques, una barreja de disciplines que es retroalimenten i es complementen les unes amb les altres.